Palau Ferré: paisatgisme a Montblanc

Els quadres paisatgistes del pintor Palau Ferré s’inspiren sempre en Montblanc i els paratges de la Conca de Barberà. La seva és una visió personal, d’un cromatisme intens i de…

Destacats

La nova Catalunya Nova

Ens hem proposat continuar entrant als racons més amagats d'aquesta Catalunya Nova per trobar les arrels, l'essència de la nostra manera de ser. Per força hi ha d'haver, en algun fons d'armari, una saba màgica que encara desconeixem. Qui sap si en els palaus medievals de Montblanc, alguns encara per descobrir, hi ha un vell tupí o un pot de vidre antic amb l'elixir de la Catalunya Nova: l'hem de trobar. Què s'hi amaga? Com és? Què fa que siguem tan tossuts i que estimem tant allò que és nostre, allò que ens volen prendre?…

Vuit segles de vidre vimbodinenc

"Qui fa un cove fa un cistell", deien les àvies d'abans. A Vimbodí, a més, feien garrafes de vidre que després revestien amb vímet o canya. La tradició vidriera del municipi de Vimbodí i Poblet ve de lluny, ni més ni menys que de 1189, per bé que l'esplendor d'aquesta activitat es concentra en els primers cinquanta anys del segle xx. Avui, el Museu i Forn del Vidre reivindica l'època en què bona part de les famílies del poble vivien de bufar i fer ampolles.. Per arribar en cotxe a Vimbodí des de Tarragona o des de…

La pols envaeix el Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural acull l'exposició "The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la", una mostra per conèixer i reflexionar sobre els refugiats climàtics. Un dia de març de 1937, vora Los Angeles, dos homes caminen per una carretera polsegosa vers l'horitzó. Carregats amb els farcells en què deuen dur el poc que tenen o necessiten, La pols envaeix el Museu de la Vida Rural es creuen amb una enorme tanca publicitària que els suggereix —segons l'eslògan— que es relaxin, que el pròxim cop agafin el tren (Next time try de…

Les entranyes de la bèstia

La guerra, considerada sovint a l'Escriptura, com una bèstia despietada i sense escrúpols, sempre intenta implantar la seva pròpia lògica. Fins al punt que, de vegades, mira d'imposar els seus tempos, les seves regles i la seva manca d'ètica. El tot s'hi val, per tal d'assolir allò que es pretén. Vidal i Barraquer va penetrar les entranyes de la bèstia i la seva crueltat no el va pas condicionar, ni va aconseguir que el cor se li tornés agre. El cardenal va anteposar els seus principis evangèlics i humanitaris a d'altra mena…

Fe i humanisme: els pilars de la formació del cardenal

El 1880 Francesc Vidal i Barraquer deixava enrere aquell temps en què, juntament amb els seus companys, havia corregut pels carrers de Cambrils. Entrava al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on l' esperaven uns anys d'intensa instrucció humanística i filosòfica conduïda pels ideals característics de les escoles dels jesuïtes. Plans d'estudis ben estructurats, treball diari, i una bona combinació de teoria i pràctica. El més important no era la quantitat de matèria apresa sinó rebre una 'formació sòlida, profunda i…

L’art rupestre llevantí

Com qualsevol circuit o recorregut de caràcter històric o patrimonial, la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya és un projecte de turisme cultural, coordinat pel Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) amb l'objectiu d'aconseguir un millor coneixement, conservació i difusió d'aquest Patrimoni Mundial, i també estimular la recerca d'aquest insòlit i genial art prehistòric del nostre territori. Unes manifestacions culturals que s'expandeixen per les cingleres i espadats de les serralades del prelitoral mediterrani peninsular, des…

La Biblioteca Popular de Valls, cent anys de la xarxa de biblioteques populars de Catalunya

La Biblioteca Popular de Valls ha complert els primers cent anys d’existència, i amb ella ha arribat a la mateixa edat la xarxa de biblioteques que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya del president Enric Prat de la Riba. El 23 de juny de 1918, el seu successor, Josep Puig i Cadafalch, inaugurava la Biblioteca Popular de Valls, la primera que posava en marxa la Mancomunitat. Cent anys després, la xarxa, no només ha crescut i s’ha escampat arreu del país, sinó que s’ha multiplicat, s’ha diversificat i ha mutat…