A la línia dentada de muntanyes que circumden el Camp de Tarragona, en destaca particularment una: la Mola de Colldejou. La seva silueta molar resulta omnipresent davant els ulls de milers de persones del Camp i també del Priorat.
La Mola de Colldejou ha estat, i continua sent, un espai emblemàtic per als excursionistes de les comarques de Tarragona i, molt especialment, per a la gent de Reus. Per exemple, es té constància que el 18 de juliol de 1860 un grup de socis del Centre de Lectura va pujar-hi per observar un eclipsi de sol.
Els que l’han coneguda bé han estat els pastors. L’herba del cim, sense ser especialment abundant, fou durant molt de temps de gran valor per alimentar els ramats, especialment durant l’estiu. Tant és així, que Josep Iglésies afirma que tots els camins que porten a la Mola són pecuaris. D’altra banda, als vessants de la muntanya, els boscos van donar lloc a una destacada indústria d’obtenció de carbó vegetal. Era tal la importància, que als habitants de Colldejou se’ls coneixia amb el sobrenom dels fumats.
Són diverses les raons que fan que la Mola de Colldejou no sigui una muntanya més, però especialment destaca la seva presència, tan intangible com real, a la vida d’aquells que vivim als seus peus. La bellesa de les siluetes de les nostres muntanyes no és quelcom banal. La bellesa no és un luxe sinó una necessitat. És molta la gent que ha pujat fins al cim, tan sols pel plaer de recordar després, des de la plana, que algun cop van ser allà dalt, just on aquella muntanya de cap pla dona repòs a l’horitzó.