L’arquitectura del Barroc tardà vora La Ruta del Cister

L'essència del vi transformada en identitat cultural, art i patrimoni

Els pobles i ciutats de les comarques que voregen la famosa Ruta del Cister serven un altre tipus de patrimoni religiós, menys popularitzat, però que gaudeix d’històries i de biografies més exquisides i interessants del que a simple vista es pot pensar. Es tracta del patrimoni arquitectònic religiós, tant el dedicat a les construccions parroquials com a les ermites del segle XVIII, que conformen un corpus artístic realment impactant i valent en aquestes comarques a causa de l’elevat nombre i bona factura d’aquests elements. Com a exemple, podem dir que més d’una dotzena de municipis de la Conca de Barberà van construir edificis religiosos de nova planta (exceptuant ampliacions o capelles) al llarg de l’època del barroc o a les acaballes de l’esmentat període. A primer cop d’ull es pot pensar que tots ells tenien una mena de pensament comú o que els ocorria alguna cosa semblant. Efectivament, una espècie de voluntat col·lectiva, ja fos guiada per la fe, per la necessitat, per manifestar el seu orgull o sentiment d’identitat o la suma de tots aquests factors va impulsar el fet que s’embellissin o que es construïssin de bell nou els seus edificis religiosos.