Picasso i els Xiquets de Valls

El 1907, després d’haver pintat Les senyoretes del carrer d’Avinyó (“Les demoiselles d’Avignon”), Picasso té ganes de realitzar una composició més unitària. En un dels seus carnets d’aquell moment trobem testimoniatge d’aquest afany, que pren motivacions diverses. La idea de fer un quadre en el qual l’espai pictòric sigui trinxat i esmicolat d’acord amb un ritme únic i constant d’un extrem a l’altre, és una d’aquestes possibilitats. Per dur-les a terme, una de les solucions que imagina és la de plasmar una piràmide humana que, a causa de la quantitat de figures que s’hi encabeixin, fragmenti la tela -i la nostra atenció- en parts equivalents. El projecte no fou realitzat, però aquesta idea, o aquesta suggerència plàstica, tinc la convicció que li ha estat inspirada pel record dels Xiquets de Valls, que ell deu haver vist a Barcelona durant les festes de la Mercè de l’any 1902, a les quals van participar grups folklòrics de tot Catalunya. Alguns dels esbossos gairebé no deixa lloc a dubte sobre aquesta motivació, encara que ell la transformi a la seva manera: posant els personatges nus i de cara enfora. Però el personatge fent la cadireta, diverses figures trepant, o la piràmide humana constituïda amb l’Anxaneta al capdemunt i amb barretina, aconsellen de considerar aquests projectes inspirats per l’esmentat record dels Xiquets de Valls.

Text del document original signat per:
Josep Palau i Fabre
Barcelona, 26 de novembre de 1984