L’església romànica de Cabra (1154)

Aquest important treball arqueològic ens ha permès documentar l’existència d’una part d’una anterior església, romànica, probablement del segle XII, adossada a l’actual església parroquial. La intervenció es pot visitar des de l’interior l’abadia, concretament és el mur que et queda a la dreta just entrant al garatge i al primer pis de l’abadia. Des d’aleshores, els vestigis de l’església romànica de Cabra formen part del nostre patrimoni visitable. La intervenció de mossèn Josep Maria Font, rector que ho era aleshores de la parròquia, i d’altres persones vinculades al poble, fou decisiva. A tots els que hi van intervenir els devem el nostre agraïment.(1)

En la introducció de la memòria a la qual ens referim, quan descriuen les dades històriques de l’església de Cabra, diu textualment: l’església romànica de Cabra del Camp es data el 1154 en la butlla del papa Anastasi IV, i va ser modificada més tard, construint-se una volta de pedra al segle XIII. Efectivament, a la butlla d’Anastasi IV del 25 de març de 1154, hi figura Cabra entre les esglésies sufragànies de la metròpoli de Tarragona (2).

Aquesta troballa ens hauria d’animar a estudiar en profunditat la vida a Cabra durant una de les èpoques més transcendentals de la seva història: la segona meitat del segle XII (1160- 1194).

Aquestes dates corresponen a la recuperació del terme de Cabra pel comtat de Barcelona –Cabra pertanyia al monestir de Santa Maria i Sant Martino d’Albenga, a la Ligúria, des de l’any 1011 (3)– i, posteriorment, a la decisió del rei Alfons I d’obligar als veïns de Cabra a viure damunt del Coll, i no en cap altre lloc del terme, atorgant, per aquest motiu, la carta de població de Cabra, datada l’any 1194.

Deixem unes preguntes a l’aire: l’església que surt citada a la butlla de 1154 és l’església que ha estat objecte de restauració?, si és així, vol dir que a l’emplaçament actual de Cabra, damunt del coll, ja hi havia una comunitat establerta abans de la carta de població de 1194?, o potser hi havia altres esglésies al terme de l’antic castell de Cabra, com per exemple Santa Maria del Pla, coneguda actualment som l’església romànica de Sant Ramon?

© Cultura i Paisatge a La Ruta del Cister, novembre de 2012

1) La intervenció que es va dur a terme durant els dies 2 i 9 de maig del 2000 fou dirigida per l’arqueòleg Òscar Curulla Ferré. La memòria d’aquesta intervenció es va publicar el 15 de juny del 2000 per l’empresa NEMESIS SCCL i publicada al web de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
(2) 25 de març de 1154: el papa Anastasi IV assenyala els límits, les esglésies i les diòcesis sufragànies de la metròpoli de Tarragona. Consten les esglésies següents: Sant Miquel, Sant Salvador del Corral, Sant Fructuós i Santa Maria del Miracle i la Catedral de Santa Tecla, a Tarragona; Berà; Sant Vicenç i Albinyana; Montmacell, Selma i Montagut; Santa Perpètua; Montclar i Barbarà; Forès, Guimerà, Maldà i l’Espluga Calva; l’Albi, Avinaixa, Tarrés, Siurana; Alió; Cabra; Sant Pere de Gaià i Santes Creus de Gaià; Vallmoll, Alcover, Sant Joan del Consell, Cencelles, Riudoms, les Borges i Cambrils, Pratdip, Colldejou i Marçà. Com a diòcesis sufragànies: Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Tarassona i Calahorra. Hom diu que també li pertanyen les que havia tingut abans i les que s’han d’erigir a les Balears.
3) Vegeu: http://cabradelcamp.blogspot.com.es/search/label/Segle%20XI