El fresc de la volta del castell dels comtes de Santa Coloma

Logo Masterpieces

Fresc de la volta del castell dels comtes de Santa Coloma

 

Autor anònim, identificat com el mestre de la volta del castell de Santa Coloma (s. XVI)
Últim quart del segle XVI
Pintura al fresc
Castell dels comptes de Santa Coloma de Queralt

Fora de les grans capitals de la Ruta del Cister i dels cenobis cistercencs, trobem tot un univers de viles i pobles amb un patrimoni excepcional. Un d’aquests emplaçaments, on el seu passat ens ha deixat un gran llegat, és Santa Coloma de Queralt, capital de la Baixa Segarra.

L’església gòtica de Santa Maria amb el retaule de Sant LLorenç, l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc, les fonts de les Canelles, la plaça Major, el call Jueu, els Portals i el traçat urbanístic medieval són elements que tenen en comú la vinculació amb la casa dels Queralt, senyors de Santa Coloma, des de l’alta edat mitjana.

La vida dels Queralt, però també de tota la gent de Santa Coloma, ha tingut una seu: el castell palau dels Queralt, una gran fortalesa, iniciada al segle XII, seu de la primitiva baronia i símbol del poder de la casa comtal. Com a espai de representació, la construcció necessitava representar els èxits i aspiracions de la família. La millor forma de fer-ho era, i encara segueix sent, l’art.

Un nombre ingent d’artistes i artesans han deixat la seva petjada al castell de Santa Coloma. Alguns més coneguts, com el pintor Marcel Riera Pàmies (Valls, 1884 – Tarragona, 1972) o Antoni Vernia  (s. XVI) –arquitecte de l’escala principal de 34 esglaons-; i d’altres no tan coneguts com el mestre de Santa Coloma de Queralt (s. XIV), creador del retaule dels Sants Joans per a la capella del castell, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, de Barcelona, o un altre autor anònim identificat com el mestre de la volta del castell de Santa Coloma (s. XVI), personalitat, aquesta última, autor del mural que presideix la volta l’escala principal del conjunt castral.

El mural, que ocupa tota la volta de l’escala, l’hem d’emmarcar en una de les millors èpoques per a la família Queralt; l’hem de datar a l’últim quart del segle XVI, posterior a la Batalla de Lepant (1571) i abans de la concessió, per part de Felip III, del títol de comte de Santa Coloma a Pere de Queralt i Icart el 14 de juliol de l’any 1599; en aquella època no arribaven a deu els comtes del Principat de Catalunya.

El conjunt de l’obra, un bon exemple de l’escassa pintura mural renaixentista civil a Catalunya, s’ha de dividir en dos nivells: el primer, fora de l’escena central, mostra Felip II, Joan d’Àustria o Lluís de Requesens, Uluj Ali i Lluís de Queralt –un dels membres més destacats de la família colomina-, tots ells van participar en la batalla de Lepant.

Dels quatre retrats, tots d’una factura molt senzilla i basats en reproduccions gràfiques d’aquella època, el retrat del Queralt és el més guarnit i a més està acompanyat per símbols de la victòria i d’una representació del déu Mart, que encara fa més redundant la vinculació amb la guerra i la victòria. Aquesta primera sanefa n’emmarca una segona on apareixen un seguit de personatges vinculats a les tasques de l’aigua al voltant del motiu central de la representació mural.

L’ al·legoria del riu Tíber que és representada per un home madur amb el con de l’abundància és el motiu central del conjunt. Un epicentre del mural que no és casual. Aquesta representació s’extreu del gravat de Nicolas Béatrizet sobre una escultura descoberta a l’Iseum Campense, l’impressionant santuari d’Isis i els déus egipcis del Camp de Mart de Roma, el 1512, conservada actualment al Museu del Louvre de París.

La pintura, que ha estat restaurada al llarg del temps, vol esdevenir un programa propagandístic de les virtuts, en tots els sentits, de la dinastia Queralt, tot i que de forma especial destaca Lluís de Queralt. Una forma més de reivindicar el paper destacat dels Queralt en el seu temps i cap al futur.

Com ja hem indicat, tot i no conèixer l’autor, aquest esdevé un bon coneixedor de les formes, tècniques i requeriments del Renaixement. Un artista que utilitza els recursos gràfics, en els retrats i el tema central, per ampliar la seva nòmina artística.

Es tracta d’una bona mostra del poder dels Queralt i del saber fer de la gent de Santa Coloma per conservar, difondre i valorar el seu patrimoni.

Damià Amorós Albareda.

© Fotografia: Elena Milà Fortuny