Ganivet de sabateta

Logo Masterpieces

Ganivet de sabateta

Autor desconegut
Metall i fusta
4 x 23 cm
Museu Comarcal de la Conca de Barberà

La presència de les armes de tall a les nostres contrades bé d’antic. Ja els primers pobladors utilitzaven les pedres de sílex per produir utensilis per tall de practicar talls a les peces de carn o animals que caçaven per consumir.

Durant les edats dels metalls, les armes i eines s’anaren perfeccionant. Arribant, amb la romanització, a nivells extraordinaris. Durant l’època medieval, el seu ús era extraordinari. Fins a l’arribada de les armes de foc, en què les armes de tall redueixen el seu protagonisme.

Durant els segles XVII i XVIII, algunes tipologies encara aguanten, especialment a les zones més rurals. Aquest és el cas del ganivet dit de la sabateta. Un ganivet amb mànec de fusta, de fulla relativament curta però molt afilada i punta allargada.
Era habitual el seu ús a les zones d’interior de Catalunya, València i Aragó. Sovint anaven marcats amb una llegenda referent al seu propietari, ús o tema moralitzant. En un dels conservats al MCCB hi apareix: “No me rindo por nadie”.

Un dels personatges més celebres que utilitzà i conservà un ganivet de la sabateta fou Picasso, especialment vinculat a les seves estades a Horta de Sant Joan i amb la seva amistat amb Manuel Pallarès.

Damià Amorós Albareda.

© Fotografia: Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Per saber-ne més:
Article: 1714. La repressió. Les conseqüències de la derrota de Valentí Gual Vilà (Cultura i Paisatge #8)