Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La reixa de Grau-Garriga, a Sarral
Josep Grau-Garriga i Josep Puig Torné
1970
Obra mixta o Tapís metàl·lic
8 x 12 m.
Ermita de Sant Cosme i Sant Damià de Sarral (Conca de Barberà)
La petjada que l’art modern ha deixat en la població, dissimula sovint l’interessant conjunt d’art contemporani que també disposa, produït entre 1960 i l’actualitat, especialment entorn l’obra arquitectònica de Josep Puig i Torné (Sarral, 1929) i els seus col·laboradors. En l’àmbit estrictament funcional, la presència de l’arquitecte local és importantíssima en la vida quotidiana dels sarralencs. Els espais administratius de l’ajuntament, l’edifici destinat a les emergències mèdiques i bombers, el pavelló municipal o l’abadia són algunes de les obres que Puig Torné ha realitzat a la seva població nadiua.
L’any 1967, Josep Puig Torné rep l’encàrrec de restaurar l’antiga ermita dels Sants Metges de Sarral, una edificació barroca de factura tosca i malmesa a causa dels estralls provocats per l’incendi i la consegüent destrucció durant la Guerra Civil.
Del conjunt original de la nau, Puig Torné decidí salvar l’absis gòtic, originari del primer temple, construït a mitjans del segle XV. Per superar entrebanc de cobrir una nova porta pel temple, Josep Puig Torné contactà amb Josep Grau-Garriga, un antic col·laborador amb el qual havia realitzat la decoració de l’església de Sant Antoni Maria Claret de Sallent (Bages).
La proposta de Grau-Garriga, acceptada per Puig Torné, consistí en la confecció d’un gran tapís metàl·lic. Una reixa-collage que incorporava els materials més típics i utilitzats en el Sarral coetani: les eines del camp i els tallers d’alabastre.
El fred metall, combinat amb els fragments de vidre acolorit encastat en punts estratègics de la composició, i les boles d’alabastre de Sarral, juguen amb la visió exterior i interior de la reixa. Aquesta, des de la plaça de l’ermita, traspua volum i contundència. En canvi, des de l’interior del temple, s’intueixen les línies fermes i fines d’una gran composició. La reixa ha estat considerada una de les grans obres metàl·liques de l’art català del segle XX, tant pel seu monumentalisme, com per la seva qualitat, comparable a les reixes produïdes a principi de segle XX i dissenyades pels arquitectes modernistes.
Els historiadors de l’art rarament ens trobem amb empreses d’aquesta dimensió, que tinguin una magnitud artística i social equiparable a la reixa de l’ermita dels Sants Metges de Sarral.
© Fotografies: Ajuntament de Sarral / Marta Arjona