Pirates i corsaris al cap de Salou

Com si estiguessin en el moll d’Alger

La pirateria ha estat una activitat constant des del moment que els pobles decideixen utilitzar vaixells per comunicar-se amb altres territoris, a major distància, i per transportar mercaderies. Freqüentment es tendeix a considerar que els vocables pirata i corsari defineixen la mateixa activitat, quan en realitat fan referència a dos conceptes clarament diferents. D’aquesta manera, per pirata entenem aquella persona que, servint-se d’un vaixell, es dedica a assaltar altres embarcacions amb l’objectiu d’apoderar-se de les persones i la càrrega que transporta. També pot atacar viles de la costa. No respon a les ordres de cap estat i, per norma, actua en solitari o en companyia d’altres iguals. Per la seva banda, el corsari era el particular que, d’acord amb un contracte establert amb un determinat estat, navegava perseguint, capturant o visitant vaixells mercants o de guerra de països enemics. Era una empresa naval realitzada sota permís i autoritat d’una potència bel·ligerant amb l’objectiu de provocar pèrdues comercials i econòmiques al seu enemic. Per formalitzar l’activitat corsària, s’expedia un document –la patent de cors– mitjançant el qual s’indicava com quedava estipulada la societat que s’establia per armar un vaixell en cors: quins eren els objectius, la zona d’activitat o com s’havien de repartir els possibles beneficis de l’empresa.