Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Des de la seva fundació, el cenobi de la Conca havia evitat participar en les institucions polítiques del país per centrar més la seva actuació en el bon govern de la comunitat i la gestió de les seves terres i dominis. És cert, però, que els abats responien a la invitació que els feien els monarques d’assistir a les Corts, en base a l’obligació que, com a propietaris de feus rebuts dels reis catalans, tenien vers els seus senyors de donar-los el consell i l’ajut que els eren reclamats. Diversament, però, en d’altres monestirs, ordes religiosos o corporacions eclesiàstiques, els monjos cistercencs varen evitar una major participació en els afers públics. De segur que ja n’hi havia més que suficient amb l’exercici del càrrec d’almoiner reial concedit el 1375 per Pere el Cerimoniós a l’abat Guillem d’Aguiló (1361-1393) i els seus successors i que generalment exercia un monjo en nom del prelat.