L’albereda de Santes Creus

La Regla de Sant Benet disposa, en el seu capítol LXVI, que els monestirs s’han “d’establir de tal manera que totes les coses necessàries, és a dir, l’aigua, el molí, el forn, i els diversos oficis s’exerceixin a l’interior del monestir”. Això vol dir tenir una font abundant d’aigua per al consum, l’hort, el molí i fusta en abundància per a construir i fer anar el forn, entre moltes altres coses. I és per això que els monestirs cistercencs de casa nostra es construeixen vora els populetums, és a dir vora els boscos típics de ribera formats, majoritàriament, per Populus, coneguts popularment com a àlbers. Podríem dir que Populus és a populetum com àlber és a albereda. Feta aquesta precisió, entendrem el perquè envoltant l’entrada del Monestir de Santa Maria de Poblet hi trobem àlbers i entendrem també la localització del Monestir de Santes Creus, amb la imponent albereda que li queda als peus.