Tarragona, regió del coneixement

El moment de recessió de la nostra economia en un marc de crisi econòmica mundial fa imprescindible veure un horitzó d’esperança, una llum al final del túnel. I per construir aquesta esperança contraposada al pessimisme, a la por, tot el món mira cap a la recerca, el desenvolupament i la innovació: en definitiva, cap al coneixement. També s’ha dipositat una gran dosi d’esperança en la nova presidència dels Estats Units d’Amèrica, i Barack Obama no se n’ha estat d’assenyalar el coneixement com a recepta de futur. Emprant paraules seves, no importa el que fem, d’on som o on vivim, el que importa és el que coneixem. La situació de crisi actual ens dóna l’oportunitat de definir un model econòmic més basat en el coneixement i en què les universitats, els centres de recerca, tecnològics i d’innovació tenen un paper cabdal. I a casa nostra, les estructures de
coneixement del nostre territori, el treball dut a terme i els projectes que les institucions, entitats i empreses hem definit conjuntament permet albirar que estem preparats per assolir el repte.

L’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu d’Educació Superior es duu a terme en la nostra Universitat amb la vocació principal d’incrementar significativament la qualitat dels estudis i un model d’ensenyament centrat en l’interès de l’estudiant. Un servei que en el nostre cas ha de donar una resposta adequada a tot l’àmbit territorial, com fem a través dels diferents campus situats en quatre ciutats: Tarragona, Reus, Vila-seca i Tortosa. A més a més, la intensitat de la feina en recerca comporta que en aquests moments la Universitat Rovira i Virgili, en termes de productivitat científica, sigui la tercera universitat de l’Estat espanyol en publicacions per personal docent i que l’any 2007 hagi estat la tretzena universitat de tot l’Estat quant a captació de recursos, en termes absoluts, del VII Programa Marc de Recerca de la Unió Europea, si bé per dimensió ocupem el lloc 34 d’un total de 71 universitats. Com a referència a l’Estat, la demarcació de Tarragona ocupa la 16a posició en termes de PIB i la 19a en població
en un total de 50 províncies. D’altra banda, aquesta intensa activitat de recerca de la Universitat s’ha vist reforçada en els darrers anys per la instal·lació a les nostres comarques d’instituts de recerca de referència per al país, el més recent dels quals és
l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, centrat a Tarragona en les energies renovables. La nostra solidesa en formació i recerca ens ha permès consolidar una tercera funció, la transferència de coneixements a la societat. La URV l’enfoca amb un clar component social i territorial, fruit del compromís amb les comarques meridionals
de Catalunya. Així, des del punt de vista social, estem duent a terme projectes com les Aules de la Gent Gran en onze ciutats o la URV Ciutadana, destinada a les persones més grans de 55 anys, i el Campus Extens de la URV, amb una antena del coneixement en diverses localitats on s’organitzen projectes culturals, científics i educatius.

La relació amb l’entorn socioeconòmic, el segon àmbit de transferència, s’ha fonamentat a través de la construcció de quatre parcs científics, molt lligats als espais més productius de les nostres comarques. En aquests centres, mitjançant la convivència d’investigadors i d’empreses, s’afavoreix l’establiment i el creixement d’empreses de base tecnològica a partir del transvasament dels coneixements que es generen a la Universitat. En aquesta societat del coneixement, els parcs científics i tecnològics són els polígons industrials del segle XXI. Aquesta col·laboració entre Administració, Universitat, empreses i entitats s’ha anat enfortint en diversos camps a través de les càtedres Universitat-Empresa o amb projectes com el del Pla Estratègic del Camp de Tarragona, que ha dissenyat, amb una àmplia participació, un escenari de futur ambiciós, basat en la creativitat, la sostenibilitat i la cohesió social i econòmica.

Ha estat un treball fruit de la Mesa Socioeconòmica, que conformen les organitzacions empresarials CEPTA i PIMEC, els sindicats CC. OO., UGT i Unió de Pagesos, les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona i Valls, l’Autoritat Portuària i la URV. Més recentment, i continuant amb aquesta aposta per enfortir l’economia basada en el coneixement al nostre territori, la Diputació de Tarragona i la URV hem creat l’Oficina Tarragona, Regió del Coneixement. Aquest ens té com a missió promoure la innovació i
la competitivitat de les empreses de la demarcació de Tarragona facilitant-los l’enllaç amb els elements del sistema ciència-tecnologia-empresa, vehiculats a través dels diferents parcs científics i tecnològics, i l’accés a les diferents vies de finançament a l’R+D+I que hi ha a escala regional, estatal i europea.

Plenament conscients de la importància de les estructures del coneixement com a eines de desenvolupament de les seves regions i malgrat l’actual contenció dels pressupostos públics, consolidarem i ampliarem la nostra aposta per la investigació, coneixedors també que, a més dels efectes a llarg termini que provoca la inversió en alt valor afegit, té, a curt termini, un factor d’arrossegament cap a d’altres sectors econòmics. Així, continuarem construint amb solidesa un pol internacional de formació, recerca i innovació a les nostres comarques com un dels seus motors de desenvolupament. El treball conjunt entre Administració, empresa i Universitat facilitarà que l’esforç investigador i la formació al més alt nivell es transformin en nous productes i processos, en innovació, en ocupació i, en definitiva, en riquesa. I en aquesta feina conjunta comptem també amb la projecció territorial de dos grans compromisos de país impulsats pel Govern de la Generalitat: l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana i el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. D’aquesta manera fem realitat la construcció d’un país en xarxa, descentralitzant i distribuint els serveis i els punts de generació de coneixement que de
ben segur ens permetran seguir prosperant des d’un punt de vista econòmic però sobretot social i cultural.