Fe i humanisme: els pilars de la formació del cardenal

El 1880 Francesc Vidal i Barraquer deixava enrere aquell temps en què, juntament amb els seus companys, havia corregut pels carrers de Cambrils. Entrava al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on l’ esperaven uns anys d’intensa instrucció humanística i filosòfica conduïda pels ideals característics de les escoles dels jesuïtes.

Plans d’estudis ben estructurats, treball diari, i una bona combinació de teoria i pràctica. El més important no era la quantitat de matèria apresa sinó rebre una ‘formació sòlida, profunda i bàsica1. En acabar el batxillerat, Vidal i Barraquer estudia Dret a la Universitat de Barcelona abans d’entrar al seminari. Complia així amb la promesa que li havia fet al seu pare, mort el 1886. Vidal i Barraquer cursa els estudis de Teologia entre el Seminari de Barcelona i el de Tarragona. La preparació que s’oferia als seminaris estava lluny de ser excel·lent. A instàncies del cardenal Rampolla, Monsenyor Antonio Vico redacta el 1891 un informe sobre l’estat acadèmic, moral i material Margarita Mauri Álvarez dels seminaris espanyols. L’estudi posa al descobert deficiències en l’ensenyament filosòfic i teològic dels seminaristes. La conseqüència d’aquesta anàlisi fou la presentació l’any 1895 d’un document on s’indicaven les directrius d’una reforma dels estudis teològics. Aquell mateix any Vidal i Barraquer començava a estudiar al seminari.