La Biblioteca Popular de Valls, cent anys de la xarxa de biblioteques populars de Catalunya

La Biblioteca Popular de Valls ha complert els primers cent anys d’existència, i amb ella ha arribat a la mateixa edat la xarxa de biblioteques que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya del president Enric Prat de la Riba. El 23 de juny de 1918, el seu successor, Josep Puig i Cadafalch, inaugurava la Biblioteca Popular de Valls, la primera que posava en marxa la Mancomunitat. Cent anys després, la xarxa, no només ha crescut i s’ha escampat arreu del país, sinó que s’ha multiplicat, s’ha diversificat i ha mutat significativament, adaptant-se al temps actual i a les necessitats i demandes que els ciutadans d’avui exigeixen.

Amb aquestes frases iniciava el pròleg del llibre commemoratiu dels primers cent anys de la Biblioteca Popular de Valls, i em serveixen ara per afegir en aquestes pàgines de Cultura i Paisatge una breu reflexió que va més enllà de les biblioteques populars i que afecta a l’obra d’un govern, el de la Mancomunitat de Catalunya, que amb uns recursos econòmics migrats i ben poc poder polític, va ser capaç de posar en marxa un país, Catalunya, com ningú s’hauria pogut imaginar després de l’ensulsiada que va representar per a l’Estat espanyol la pèrdua de Cuba, a finals del segle XIX.

Des del meu punt de vista, tot el que la Mancomunitat de Catalunya va posar en marxa, va ser el projecte d’una ment clara, la del president Enric Prat de la Riba, que va saber integrar en el seu entorn esforços i persones de procedència ideològica diversa per posar en marxa un nou país. Una sola frase pot definir en gran mesura quin era el seu objectiu: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera». S’havia proposat, doncs, modernitzar el país.

Dissortadament, la seva mort prematura (quaranta-sis anys), el 1917, i el cop d’estat del general Primo de Rivera, el 1923, van estroncar de cop les aspiracions d’un poble. Malgrat tot, l’obra de govern de la Mancomunitat en el camp de la cultura i de l’ensenyament, també en carreteres i altres vessants, seran recordats durant molt de temps.

La inauguració de la Biblioteca Popular a Valls, com també a Sallent, Olot i les Borges Blanques, per citar només les primeres, va significar posar a l’abast de tota la població un servei de lectura pública que fins aleshores era inexistent. En un moment en què una gran part de la població no tenia cap llibre a casa, i que gairebé la meitat era analfabeta, iniciar un servei de lectura universal va ser una iniciativa extraordinària.

La Xarxa de biblioteques populars no es va posar en marxa com un bolet, va anar acompanyada de la creació de l’Escola de Bibliotecàries, d’on van sortir totes les professionals que es van encarregar de donar forma i contingut a les biblioteques populars. La creació, a més, de la Biblioteca de Catalunya, com a gran biblioteca central del sistema bibliotecari, va fer funcionar la xarxa des del primer moment i amb plenes garanties per al seu futur.

Biblioteca popular de Borges Blanques.

 

Biblioteca popular de Sallent.

 

Biblioteca popular de El Vendrell.