Cistercencs i templers a la Catalunya Nova: amistat o enfrontament?

En la col·laboració anterior vàrem exposar que en general hi havia una bona amistat, que arribava a la confraternitat, entre cistercencs i templers, sobre la base principalment del paper que sant Bernat va tenir en la defensa de l’orde en els primers anys de la seva singladura. Aquesta empatia, però, es trencava quan uns i altres es trobaven amb la realitat diària, especialment quan ambdós ordes havien de defensar el seu patrimoni en aquells llocs on tots dos tenien drets per donació dels nobles o fidels benefactors dels respectius ordes. Si no hi havia confluència d’interessos, no hi havia problemes, però si en una determinada contrada hi concorrien tots dos, si un d’ells no es retirava, sovint s’originaven conflictes que malmetien les tradicionals bones relacions entre cistercencs i templers.